Advocats per a drets reals
Som especialistes en processos sobre els drets de hipoteca (clàusules abusives), prenda, usucapió, divisió de cosa comuna, lesió ultradimidium, ascensió invertida, judici verbal per a l'efectivitat de drets reals inscrits i judici sumari de tutela de la possessió entre altres drets i procediments.
Som especialistes en processos sobre els drets de hipoteca (clàusules abusives), prenda, usucapió, divisió de cosa comuna, lesió ultradimidium, ascensió invertida, judici verbal per a l’efectivitat de drets reals inscrits i judici sumari de tutela de la possessió entre altres drets i procediments.
1.- Usucapió
La paraula usucapió prové del llatí usu (ús) i del verb capio (capturar), agafar per l’ús. Es pot adquirir la propietat i drets reals mitjançant l’usucapió complint determinades condicions legals contemplades en els articles 537 i 538 del Codi Civil i en el seu cas normativa autonòmica com en el cas de Catalunya i Navarra.
Regulació
A Espanya, l’usucapió es regula en els articles 1.930, 609 i concordants del Codi Civil. Catalunya i Navarra tenen la seva pròpia regulació al tenir atribuïdes competències en dret foral. A Catalunya, l’usucapió es regula en la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals. Navarra té la seva pròpia regulació.
Quins tipus d’usucapió existeixent?
Hi ha l’usucapió ordinària i l’usucapió extraordinària segons el Codi Civil. Es pot distingir també entre usucapió de béns mobles i immobles.
L’usucapió de béns mobles i immobles, com el seu nom indica, és l’usucapió sobre un bé moble o immoble.
L’usucapió ordinària i extraordinària s’estableix segons el Codi Civil en atenció a diferents requisits.
L’usucapió ordinària es produeix quan es compleixen els següents requisits:
- Posessió amb bona fe
- Posessió amb títol just
- Posessió no interrompuda
- Posessió en concepte de propietari, pública, no interrompuda i durant el termini establert a l’article 1.940 del Codi Civil.
El termini per a l’usucapió ordinària es recull a l’article 1.957 del Codi Civil:
- Per als béns mobles 3 anys
- Per als béns immobles 10 o 20 anys:
- 10 anys entre presents
- 20 anys per als propietaris absents. (Absent significa quan el propietari està a l’estranger o ultramar).
L’usucapió extraordinària, d’altra banda, és la possessió sense bona fe ni títol just durant 6 anys per als béns mobles segons l’article 1.955 del Codi Civil i per als béns immobles un termini de 30 anys segons l’article 1.959 del Codi Civil.
Usucapió a Catalunya
A Catalunya, l’usucapió té una altra regulació. Es regula en els articles 531-23 al 531 del CCCat establint els requisits necessaris per a usucapir:
- Posessió en concepte de titular del dret
- Posessió pública
- Posessió pacífica
- Posessió ininterrompuda
El termini per a usucapir a Catalunya
- Per als béns mobles és de 3 anys.
- Per als béns immobles és de 20 anys.
- Per als béns sostrets, robats o apropiats indegudament no comença el termini fins a la prescripció del delicte i responsabilitat civil.
Com podem inscriure la titularitat d’un bé moble o immoble mitjançant l’usucapió?
Serà necessari acudir a un procés judicial. Normalment serà a través d’un judici ordinari per raó de quantitat segons la regla de l’article 249.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil al superar els 6.000 euros. La sentència haurà d’estimar la demanda i declarar provat que el bé immoble s’ha posseït complint els requisits legals per a usucapir. Amb la sentència ferma podrem inscriure el bé al nom de qui hagi usucapit, l’usucapient, en el registre de la Propietat Correspondent.
L’usucapió també pot ser una forma d’extinció de la cosa comuna o condomini.
2.- Divisió de cosa comuna
La divisió de la cosa comuna es regula a l’article 400 del Codi Civil.
L’article 400 del Codi Civil diu: “Cap copropietari estarà obligat a romandre en la comunitat. Cadascun d’ells podrà demanar en qualsevol moment que es divideixi la cosa comú”.
En els casos en què els copropietaris no desitgin romandre en situació d’indivisió i no s’arribi a un acord, poden sol·licitar la divisió judicial del bé mitjançant l’acció de divisió de la cosa comuna. Com a resultat de la divisió de la cosa comuna es produeix l’extinció de la mateixa.
La divisió de la cosa comuna es regula als articles 401 i 404 del Codi Civil i, subsidiàriament, s’apliquen les regles de la divisió de l’herència segons l’article 406 del Codi Civil.
Excepció a la divisió de la cosa comuna
L’article 400 del Codi Civil permet el pacte entre els comuners d’indivisió de la cosa comuna per un termini màxim de 10 anys que es podrà prorrogar.
Quines són les situacions més habituals de divisió de cosa comuna?
- Herències
- Divorcis
- Adquisicions conjuntes entre societats
- Altres
Com es divideix la cosa comú?
Extrajudicialment es pot realitzar mitjançant contracte divisoris de comú acord entre els comuners.
La divisió judicial
En absència d’acord es pot sol·licitar la venda judicial i repartir els diners obtinguts segons quotes de propietat. La sol·licitud en primer lloc és extrajudicial i amistosa a través de burofax com a pas previ a la via judicial. Si aquest pas fracassa es pot recórrer a la via judicial. La divisió judicial es regula als articles 249.2 i 250.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
- La venda i repartiment segons quotes de propietat.
- Es pot vendre a un comuner indemnitzant als altres.
Fonament de la divisió judicial
La demanda judicial es fonamenta en l’acció actio communi dividendo. Es pot sol·licitar judicialment l’extinció de la comunitat de béns i l’atribució individual a cada comuner d’un bé de forma individualitzada en el cas de coses divisibles i en el cas de béns indivisibles es pot decretar la venda del bé i el repartiment del preu segons les quotes de propietat. Segons l’article 1.062 del Codi Civil només amb la petició d’un comuner es podrà recórrer a realitzar el bé en subhasta pública.
Límits de la divisió judicial
No pot perjudicar a tercers segons l’article 405 del Codi Civil. La divisió ha de respectar els drets de hipoteca segons l’establert a l’article 123 de la Llei Hipotecària i l’article 221 del Reglament Hipotecari, drets de servitud o altres drets reals segons l’establert a l’article 535 del Codi Civil i drets personals davant la comunitat segons l’article 405 del Codi Civil que fossin preexistents a la divisió de la cosa comuna.
Conseqüències de la divisió de cosa comuna
- S’extingeix el condomini o la cosa comuna
- Es pot comprar la totalitat de la cosa mitjançant acord o subasta
- Es pot vendre la cosa comuna i repartir els diners entre els propietaris segons les seves quotes.
- S’adquireix la propietat en exclusiva per part d’un comuner o un tercer adquirent.
- Els comuners responen segons la seva proporció respecte del sanejament i evicció de vicis ocults segons l’establert als articles 406 i 1.069 del Codi Civil.
A més del anterior, es pot condemnar en costes als comuners o comuner que obstaculitzi la divisió de la cosa comuna. Les costes poden solen ser elevades si estem dividint un bé immoble ja que es poden fixar en relació al valor de l’immoble a dividir.
3.- Lesió ultradimidium
La demanda per lesió ultradimidium es regulada a Catalunya i Navarra emparant-se en el seu dret foral. El venedor d’un bé immoble té dret a sol·licitar la rescissió d’un contracte per la producció d’un perjudici en la venda d’un bé immoble si pot acreditar que es va realitzar la venda per un preu inferior al preu just o de mercat segons un percentatge determinat legalment.
La lesió ultradimidium es regula a Catalunya a l’article 621-46.1 de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. La lesió ultradimidium es produeix quan es pot acreditar una lesió econòmica en la compravenda de béns immobles quan en el moment de la compravenda es produeix una lesió de més del 50% del valor de la prestació que es ven.
Requisits per a l’estimació de la demanda
La part perjudicada ha de provar que el valor de mercat de la prestació en el moment de formalització del contracte era inferior a la meitat del just preu.
Lesió ultradimidium en dret comú (resta d’Espanya)
Per a la resta de l’estat espanyol, excepte Navarra que té la seva pròpia regulació, la lesió ultradimidium es regula segons l’article 1.074 del Codi Civil establint la lesió en més del 25%.
Caducitat
La caducitat de l’acció ultradimidium es determina a l’article 1.076 del Codi Civil caducant als 4 anys des de la celebració del contracte i es pot transmetre a hereus mentre no caduqui.
Efectes de la rescissió per lesió ultradimidium
- Els transmitents poden rescindir la transmissió d’immobles.
- La venda es rescindeix i el comprador pot optar per retornar la cosa i recuperar el preu o pagar la part restant de la lesió.
- En el Dret Civil comú s’admet excepcionalment en matèria de partició quan perjudiqui a la llegítima.
4.- El judici verbal per a l’efectivitat de drets reals inscrits
És un mecanisme legal àgil per protegir els drets del titular registral de les pertorbacions en la legítima possessió d’un dret real inscrit en el Registre de la Propietat. El titular d’un dret real inscrit en el Registre de la Propietat que es vegi pertorbat en el seu dret per un tercer mancat de títol inscrit podem acudir a la via judicial mitjançant l’acció per a l’efectivitat d’un dret real segons l’article 41 de la Llei Hipotecària.
Segons l’article 38 de la Llei Hipotecària “A tots els efectes legals es presumirà que els drets reals inscrits en el Registre existeixen i pertanyen al seu titular en la forma determinada per l’assentament respectiu. De igual manera es presumirà que qui tingui inscrit el domini dels immobles o drets reals té la possessió dels mateixos”.
Procediment judicial
Mitjançant aquest procediment s’acudeix a un judici verbal amb la finalitat d’evitar les pertorbacions dels titulars registrals en la legítima possessió del seu dret. El procediment de judici verbal previst a l’article 250.1.7 de la Llei d’Enjudiciament Civil en defensa dels drets del titular del dret real inscrit en el Registre de la Propietat.
Quins requisits són necessaris?
- Dret real inscrit en el Registre de la propietat sense contradicció.
- Acreditació de la inscripció registral vigent.
- La no concurrència de les causes previstes a l’article 444.2 de la LEC:
- Identificar la pertorbació i el causant d’aquesta pertorbació.
- Sol·licitar les mesures que es pretenen per assegurar la protecció dels drets reals inscrits.
- Es pot sol·licitar caució de la part demandada o renunciar expressament a aquesta.
Avantatges del procediment d’efectivitat de drets reals inscrits
- Les causes d’oposició són limitades segons l’article 444.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
- Per presentar oposició es requereix caució segons l’article 440.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
- És un procediment de judici verbal que simplifica el procediment reduint el temps i els costos.
5.- judici sumari de tutela de la possessió
El judici sumari de tutela de la possessió és un procediment introduït per la Llei 5/2018, de 11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, en relació a l’ocupació il·legal d’habitatges. El seu objectiu és el de recuperar l’habitatge ocupat il·legalment de manera immediata.
Procediment del judici sumari de tutela de la possessió
El judici sumari de tutela de la possessió es regula a l’article 250.1.4 de la Llei d’Enjudiciament Civil. D’aquesta manera el procediment és el de judici verbal i es pot sol·licitar en la mateixa demanda un incident d’entrega immediata de la possessió.
Els motius d’oposició de la demanda de judici sumari de tutela de la possessió
Segons l’article 444.1 bis de la LEC té motius tasats:
1.- L’existència de títol suficient per a possessió de l’habitatge.
2.- La falta de títol per a la possessió de l’actor.
Què passa si no es contesta la demanda de judici sumari de tutela de la possessió?
Segons l’establert a l’art. 444.1 bis de la LEC es procedirà immediatament a dictar sentència i al llançament.
Recursos de la sentència i l’incident
La sentència de l’incident de recuperació immediata de la possessió és eficaç davant qualsevol ocupant de l’habitatge segons l’article 441.1 bis de la Llei d’Enjudiciament Civil. La sentència de judici verbal pot recórrer-se en Apel·lació davant de l’Audiència Provincial corresponent mentre que l’incident de recuperació immediata de la possessió és irrecurrible.
Execució de la sentència
En aquest cas ens trobem davant una excepció del termini d’execució general de 20 dies recollit segons l’establert en els articles 548 i 444 de la Llei d’Enjudiciament Civil. L’allunyament es pot allargar més segons el previst a l’article 704 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
6.- Drets reals de garantia: hipoteca, prenda, anticrèdit…
Els drets reals de garantia són drets que atorguen un poder sobre un bé aliè com a garantia. Són drets reals de garantia la hipoteca, la prenda i l’anticrèdit. El creditor davant de l’incompliment del deutor pot executar la garantia amb els efectes previstos segons el tipus de garantia.
6.1.- La hipoteca
La hipoteca assegura el pagament del deute mitjançant un bé immoble el qual es podrà executar en cas d’impagament del deutor. D’aquesta manera, el bé immoble es podrà vendre o adjudicar al creditor en virtut de la quantitat deguda segons els límits i mecanismes legals.
Procés per executar la garantia hipotecària
El procés més habitual per sol·licitar la venda del bé hipotecat és l’execució hipotecària. Aquest procés permet satisfer el crèdit del creditor amb la venda del bé o la seva adjudicació segons la responsabilitat hipotecària de la finca (capital, interessos, costes). En cas que no es cobreixi la totalitat del deute, es podrà perseguir al creditor sense límit en atenció a la responsabilitat patrimonial universal i il·limitada de béns presents i futurs del deutor segons l’article 1.911 del Codi Civil.
Motius d’oposició
Els motius d’oposició habituals en una execució hipotecària són:
- Quantitat
- Clàusules abusives.
- Defectes formals per incompliment de tràmits processals o d’altres normes.
Suspensió excepcional del procediment
Es pot suspendre el procediment si es tramita el mecanisme previst a la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social. Poden existir altres causes de suspensió del procediment segons la normativa concreta que afecti en cada cas i estigui vigent.
Efectes de l’oposició en l’execució hipotecària
- Es manté la possessió.
- Es manté la propietat.
- Si es guanya l’oposició, s’ha de tornar a presentar la demanda.
- Es pot condemnar en costes una de les parts i pot ser una quantitat elevada depenent del valor del deute.
- Durant el procés d’execució, es pot negociar amb l’altra part i obtenir un lloguer social en alguns casos.
- Es pot negociar una dació en pagament en alguns casos.
- Es pot arribar a un acord amb una quitança del deute.
6.2 La prenda
La prenda té la finalitat d’assegurar el pagament d’un deute pel deutor. En cas d’incompliment, el creditor pot vendre la prenda per garantir l’obligació de pagament. La prenda és un dret real de garantia sobre una cosa moble que pugui posseir-se segons els requisits establerts a l’article 1.864 del Codi Civil.
Constitució del dret de prenda
Els requisits per a la constitució del dret de prenda són els recollits en els articles 1.857.3 i 1.864 del Codi Civil:
- Tenir lliure disposició del bé.
- Que sigui una cosa moble.
- Que sigui una cosa que es pugui vendre o comprar.
Excepcions i límits del dret de prenda
- Només es pot constituir prenda de béns del comerç intra comercium, que siguin transmissibles i que es pugui posseir.
- La Llei 17/2021, de 15 de desembre, prohibeix que els animals de companyia puguin ser objecte de prenda. Segons els articles 1.278 a 1.280 del Codi Civil, per a la constitució de prenda existeix llibertat de forma. No obstant això, malgrat aquesta llibertat, en cas que vulguem que operi davant de tercers serà necessari que consti en un registre públic.
Tipus de prenda:
Prenda amb desplaçament de la possessió
La prenda amb desplaçament de la possessió o prenda ordinària es regula en els articles 1.863 i següents del Codi Civil. Assegura el pagament d’un deute i, en cas d’incompliment, es pot cobrar executant la garantia venent-la per cobrar el deute segons el previst a l’article 1.859 del Codi Civil.
Prenda sense desplaçament de la possessió
La prenda sense desplaçament de la possessió permet al deutor conservar la possessió del bé. En aquest cas, per assegurar l’eficàcia de la prenda sense desplaçament, s’haurà de registrar en un registre públic per tenir efectes davant de tercers.
Drets del creditor:
- Dret a retenir la cosa fins al pagament del crèdit segons l’article 1.866 del Codi Civil.
- La prenda és preferent a altres creditors segons l’article 1.926 del Codi Civil.
- Davant de l’incompliment del deutor, pot vendre el bé en subhasta pública, davant notari o mitjançant altres procediments de mutu acord segons l’article 1.872 del Codi Civil.
- Els interessos de prenda poden compensar els interessos del deute o del capital garantit segons l’article 1.868 del Codi Civil.
- El creditor podrà defensar la possessió de la prenda mitjançant accions possessòries segons l’article 1.869 del Codi Civil.
- El creditor té dret al reemborsament de despeses per a la conservació segons l’article 1.867 del Codi Civil.
- El dret de prenda és transmissible conjuntament amb el crèdit per ser un dret accessori segons l’article 1.528 del Codi Civil, llevat del pacte en contra.
Obligacions del creditor:
Cuidar la cosa (articles 1.867 i 1.869 del Codi Civil).
Responsable de la pèrdua o deteriorament (article 1.867 del Codi Civil).
No podrà utilitzar la cosa excepte pacte (article 1.868 del Codi Civil).
Restituir la prenda en cas de compliment (article 1.871 del Codi Civil).
No té dret a disposar de la cosa segons (article 1.859 del Codi Civil).
Drets del deutor:
És el propietari de la cosa donada en prenda i té dret a la restitució quan s’hagi complert l’obligació garantida.
Obligacions del deutor:
- Complir l’obligació.
- Pagar les despeses de conservació i custòdia al creditor segons l’article 1.867 del Codi Civil.
Extinció de la prenda
- Causes generals d’extinció dels drets reals: Venciment del termini o compliment de la condició suspensiva o resolutòria (articles 1.861
- Compliment del deutor (1.871 Codi Civil).
- Confusió de drets al ser creditor i propietari la mateixa persona.
- Renúncia del creditor.
- Pèrdua de l’objecte de prenda (articles 1.867 i 1183 Codi Civil).
6.3- L’anticresi
L’anticresi es regula als articles 1.881 i següents del Codi Civil. És un dret real de garantia mitjançant el qual, similar al dret de prenda, però en aquest cas es tracta d’un bé immoble entregat en garantia del pagament d’una deute. Es permet l’ús i explotació del bé immoble amb l’obligació d’aplicar-lo al pagament del deute garantit.
Article 1881 del Codi Civil: “Per l’anticresi, el creditor adquireix el dret de percebre els fruits d’un immoble del seu deutor, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos, si es deuen, i després al del capital del seu crèdit.”
Drets del creditor:
Possessió de l’immoble fins al compliment de l’obligació garantida segons l’article 1.883 del Codi Civil, excepte pacte o voluntat unilateral del titular del dret.
Percebre els fruits de l’immoble per aplicar-los al pagament del deute garantit (article 1.881 CC).
En cas d’incompliment del deutor, es pot vendre el bé segons el procediment legal establert a l’article 1.884 del Codi Civil i la Llei d’Enjudiciament Civil.
Reclamar el deute mitjançant el judici declaratiu segons els articles 249.2 i 250.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
Té acció executiva (evitant el procés declaratiu) si la constitució es va realitzar mitjançant escriptura pública o la realització de l’immoble, segons els articles 681 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil.
Obligacions de l’anticresi
El deutor està obligat a:
- Cedir la possessió del bé immoble.
- Pagament d’impostos.
- Pagament de despeses de reparació i manteniment del bé immoble.
Obligacions del creditor:
- Conservar el bé.
- Destinar els fruits al pagament del deute.
- Restituir el bé quan l’obligació s’hagi complert o el dret real extingit.
- Extinció de l’anticrèdit:
Extinció de l’anticresi
S’extingeix per les causes comunes a l’extinció dels drets reals.
- Pel compliment o extinció del crèdit segons l’article 1871 del Codi Civil.
- Per renúncia de l’acreedor.
- Per la pèrdua de l’objecte de prenda segons els articles 1.867 en relació als articles 1182 i 1183 del Codi Civil.
- Pel venciment del termini, compliment de la condició suspensiva o resolutòria segons l’article 1.861 del Codi Civil.
- Per confusió de drets en reunir-se en una mateixa persona la condició de deutor i acreedor del dret d’anticrèdit.
L’anticrèdit és una bona forma de garantir el pagament d’un deute, però és poc habitual doncs la hipoteca es la garantia més comú.
Dret penal i ocupacions
Una via per protegir els immobles de les ocupacions és la del delicte lleu d’usurpació regulat a l’article 245.2 del Codi Penal.
L’article 245.2 del Codi Penal: Qui ocupi, sense autorització deguda, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin morada, o es mantingui en ells contra la voluntat del seu titular, serà castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos.
Els requisits per a una sentència condemnatòria són:
- L’ocupació es realitza sense violència ni intimidació.
- L’immoble ocupat no constitueixi morada d’una altra persona.
- Qui ocupi l’habitatge careixi de títol jurídic que legitimi la seva possessió.
- Acreditar la voluntat contrària a tolerar l’ocupació per part del titular de l’immoble.
- Coneixement de l’autor de l’alienitat de l’immoble i de l’absència d’autorització i l’oposició del titular de l’edifici.
Segons recullen les STS 5169/2014 de 12 de novembre, STS 143/2011 de 2 de març i moltes altres sentències de les Audiències Provincials, el delicte d’usurpació en la seva modalitat no violenta, requereix per a la seva comissió els següents elements:
- L’ocupació, sense violència o intimidació, d’un immoble, habitatge o edifici que en aquell moment no constitueixi morada d’alguna persona, realitzada amb certa vocació de permanència.
- Que aquesta pertorbació possessòria pugui ser qualificada penalment com ocupació, ja que la interpretació de l’acció típica s’ha de realitzar des de la perspectiva del bé jurídic protegit i del principi de proporcionalitat que informa el sistema penal (Art 49 3r de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea).
- Que el subjecte actiu de l’ocupació careixi de títol jurídic algun que legitimi aquesta possessió.
- Que consti la voluntat contrària a tolerar l’ocupació il·legítima per part del titular de l’immoble, prèvia o posterior a l’accés il·legítim.
- Que el subjecte actiu sigui conscient de l’alienitat del bé i absència d’autorització o manifestació de l’oposició del titular.
Eximents
L’estat de necessitat s’al·lega amb freqüència com a eximent en aquest tipus delictiu, apreciant-se excepcionalment com a eximent completa i més habitualment en grau d’incompleta. Ha de ser acreditat per part de la defensa.
Absolució del delicte d’usurpació de béns immobles
La jurisprudència ha establert els requisits per a l’absolució per l’ocupació d’habitatges:
Només l’usurpació amb vocació de permanència pot quedar inclosa en l’àmbit penal, quedant fora de la mateixa tots aquells supòsits en els quals ens trobem davant d’una simple estada transitòria que en absolut hagi impedit al titular l’exercici dels seus drets sobre el bé immoble.
En els casos de grans tenidors d’habitatges i persones físiques es pot aconseguir una sentència absolutoria si s’acredita que:
- L’habitatge estava buit.
- L’habitatge no estava comercialitzat.
- No s’acredita la voluntat de la propietat de no autoritzar i oposar-se a la possessió per part del denunciat.
- S’acrediti que l’habitatge és ocupat en virtut d’un contracte de lloguer.
- No s’acrediti que el denunciat roman a l’habitatge.
D’altra banda, l’article 245.1 del Codi Penal regula el cas d’ocupació agreujada en ser amb violència o intimidació:
“A qui amb violència o intimidació en les persones ocupi una cosa immoble o usurpi un dret real immobiliari de pertinença aliena, se li imposarà, a més de les penes en què inclogui per les violències exercides, la pena de presó d’un a dos anys, que es fixarà tenint en compte la utilitat obtinguda i el dany causat”.
Mesures cautelars penals en relació a l’ocupació d’habitatges
Es pot sol·licitar mesures cautelars en els procediments de delicte lleu d’usurpació de béns immobles, regulada en la Instrucció 1/2020, de 15 de setembre, de la Fiscalia General de l’Estat, sobre criteris d’actuació per a la sol·licitud de mesures cautelars en els delictes de d’ocupació de vivenda habitual i usurpació de béns immobles. Es pot sol·licitar la mesura cautelar de desallotjament i restitució de l’immoble objecte del delicte al seu legítim posseïdor adoptades ex. art. 13 de la LECrim.
Altres delictes relacionats amb l’ocupació d’habitatges: frau de fluids
Atenent a les circumstàncies d’ocupació il·legal o no autoritzada per part de l’ocupant pot cometre delicte de frau de fluids elèctrics o aigua ja que en molts casos no podrà connectar-se a aquests subministraments perquè les companyies li demanaran el contracte de lloguer o títol de propietat impedint-li l’accés a subministraments bàsics.
L’article 255 del Codi Penal penja el frau de fluid elèctric, gas, aigua, telecomunicacions…:
1.- Serà castigat amb una multa de tres a dotze mesos qui cometi frau utilitzant energia elèctrica, gas, aigua, telecomunicacions o un altre element, energia o fluid aliè, per algun dels mitjans següents:
1.ª-Valent-se de mecanismes instal·lats per a realitzar el frau.
2ª.-Alterant maliciosament les indicacions o aparells comptadors.
3.ª- Emprant qualsevol altre mitjà clandestí.
2.- Si la quantitat defraudada no excedeixi els 400 euros, s’imposarà una multa d’un a tres mesos.
Delictes que pot cometre el propietari
Pel que fa al propietari de l’habitatge, pot cometre un delicte de coaccions si canvia el bombí o talla els subministraments bàsics tot i anar a nom seu. D’altra banda, els propietaris poden ser denunciats per coaccions segons l’article 172 del Codi Penal.
172.1CP: Qui, sense estar legítimament autoritzat, impedeixi a un altre amb violència fer el que la llei no prohibeix, o el compel·leixi a efectuar el que no vol, sigui just o injust, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o amb multa de 12 a 24 mesos, segons la gravetat de la coacció o dels mitjans emprats.
Quan la coacció exercida tingui com a objecte impedir l’exercici d’un dret fonamental se li imposaran les penes en la seva meitat superior, llevat que el fet tingui assenyalada major pena en un altre precepte d’aquest Codi.
També s’imposaran les penes en la seva meitat superior quan la coacció exercida tingui com a objecte impedir el legítim gaudi de l’habitatge.
172.3.CP: Fora dels casos anteriors, qui causi a un altre una coacció de caràcter lleu, serà castigat amb la pena de multa d’un a tres mesos. Aquest fet només serà perseguible mitjançant denúncia de la persona agraviada o del seu representant legal.
Exemples de delictes de coaccions:
- Tallar subministraments bàsics com la llum i l’aigua
- Canvi de pany
- Amenaces i intimidació
Defensem els nostres clients a tota Catalunya:
Fonts:
Usucapió:
Codi Civil espanyol, especialment els articles 537, 538, 609, 1930, 1940, 1955, 1957 i 1959.
Llei 5/2006, del 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya.
Normativa autonòmica de Catalunya i Navarra.
Divisió de cosa comuna:
Codi Civil espanyol, especialment els articles 400, 401, 404 i 406.
Llei d’Enjudiciament Civil, especialment els articles 249.2 i 250.2.
Lesió ultradimidium:
Codi Civil de Catalunya, article 621-46.1.
Codi Civil espanyol, article 1074.
Llei 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya.
Llei 17/2021, del 15 de desembre.
Judici verbal per a l’efectivitat de drets reals inscrits:
Drets reals de garantia (hipoteca, prenda, anticresi):
Llei Hipotecària, article 41.
Llei d’Enjudiciament Civil, articles 38 i 250.1.7.
Jurisprudència relacionada.
Judici sumari de tutela de la possessió:
Llei 5/2018, de l’11 de juny.
Llei d’Enjudiciament Civil, articles 250.1.4 i 444.1 bis.
Codi Civil espanyol, articles 1857, 1860, 1863, 1864, 1866, 1867, 1868, 1869, 1870, 1871, 1881, 1883 i 1884.
Llei d’Enjudiciament Civil, articles 249.2, 250.2, 681 i següents.
Dret penal i ocupacions:
Codi Penal espanyol, articles 245.1 i 245.2.
Instrucció 1/2020.
Jurisprudència relacionada.
Avís d’exempció de responsabilitat legal
La informació proporcionada en aquest blog de serveis legals té un propòsit informatiu general i no ha de considerar-se assessorament legal específic per a la teva situació. Tot i que ens esforcem per mantenir la precisió i actualització de la informació, s’ha de tenir en compte que les lleis i regulacions estan en constant evolució i canvis normatius i jurisprudencials. És possible que la normativa o jurisprudència hagi experimentat modificacions des de l’última actualització d’aquesta pàgina. Per tant, et recomanem verificar la vigència de la informació consultant fonts legals actualitzades o consultant amb un professional del dret. La lectura d’aquest blog no estableix una relació advocat-client i no substitueix l’assessorament legal especialitzat. Cada situació legal és única, i et recomanem que consultis un advocat per obtenir assessorament especialitzat i personalitzat adaptat a les ses circumstàncies específiques.
L’equip darrere d’aquest blog no es fa responsable de les conseqüències derivades de l’ús de la informació proporcionada sense la deguda consulta legal. Per obtenir assessorament legal específic, recomanem que es posi en contacte amb nosaltres. Contacta’ns avui mateix per programar una consulta i descobreix com podem ajudar-te a superar els teus desafiaments legals de manera efectiva i personalitzada. La teva tranquil·litat és la nostra missió.