Advocats experts en herencies i testaments

Quins tipus d’herència hi ha a Espanya? 

A Espanya es pot heretar segons el que disposa l’article 744 i següents del Codi civil a través de testament (disposició mortis causa) i sense (abintestat) sempre que no estiguin incapacitats per llei. 

Què és la successió intestada?

La successió intestada és la que es produeix quan no hi ha testament. La situació d’abintestat o successió intestada és la que opera si no disposen el causant segons l’ordre establert per llei (article 658 del Codi civil) o mitjançant la llei foral. 

Quin és l’ordre de successió intestada al dret comú?

La successió intestada es regula als articles 912 a 929 del Codi Civil. Segons aquesta normativa, els cridats a succeir seran: 

913 CCA falta d’hereus testamentaris, la llei defereix als parents del difunt, al vidu o vídua ia l’Estat.

Així, l’ordre en la successió és el següent segons els articles 912 a 929 esmentats:  

1. Fills i descendents. 
2. Pares i ascendents. 
3. Cònjuge. Sempre que no estigui separat judicialment o de fet i la parella de fet no té dret a heretar abintestat.
4. Germans i nebots del mort.
5. Resta de parents col·laterals de 4t grau.
6. L’Estat espanyol si no hi ha cap hereu.

Quin és l’ordre de successió intestada a Catalunya?

La regulació de la successió intestada a Catalunya es troba a la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions, en concret a l’article 441.1-Art. 441.8. 

Segons aquest article l’ordre als cridats a succeir és el següent: 

1. Fills i descendents. 
2. Cònjuge. 
3. Ascendents. 
4. Col·laterals. 
5. Generalitat de Catalunya.

Què és la successió testada?

La successió testada és la successió en què el causant ha atorgat testament vàlid establint disposicions mortis causa i ordenant el repartiment dels béns en el moment de la seva mort. 

Qui és indigne per succeir segons el dret comú?

Segons el Codi Civil a l’article 756 serien incapaços de succeir: 

• Els pares que abandonin els seus fills, els prostituïssin o corrompessin.
• Algú que hagués estat condemnat per atemptar contra la vida del testador o dels seus familiars, si fos hereu forçós perdria el dret a la llegítima.
• Aquell que per mitjà de calúmnies, hagués acusat el testador de delicte el qual la llei assenyali amb pena de presó.
• La persona que sota amenaça, frau o violència, obligui el testador a fer testament o canviar-lo.
• També la persona que pels mateixos mitjans, impedeixi a una altra la realització del testament, revocar testament, o que suplanti, oculti o alteri un testament posterior.
• Si la successió prové d’una persona amb discapacitat, en aquest cas les persones amb dret a l’herència, que no li haguessin prestat les atencions degudes.

Qui és indigne per succeir segons el Dret Català?

Segons l’article 412-3 sobre la indignitat successòria de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions

Són indignes de succeir:

1. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
2. El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
3. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si ho ha acusat d’un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
4. El que ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
5. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i els deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d’un representant legal d’aquesta.
6. Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
7. El que ha induït el causant de forma maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, s’ha aprofitat d’aquests.
8. El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.

Quina part de l’herència és de lliure disposició segons el dret comú?

La part que no és de lliure disposició és coneguda com a legítima la qual no es pot disposar per imperatiu legal. Segons el Codi Civil, es reserva una part de l’herència per als hereus forçosos o legitimaris. Aquesta part no es pot disposar sent una quota de l’herència indisponible més enllà dels hereus legals en les proporcions legals. Així, el total de l’herència es divideix en dos terços del total (2/3) del cabal hereditari (el terç de llegítima i el terç de millora) dels familiars més directes. Els hereus forçosos es defineixen a l’article 807 del Codi civil. D’aquesta manera, únicament hi ha 1/3 de lliure disposició dels béns que componen l’herència.  

Quina part de l’herència és de lliure disposició segons el Dret Català?

A Catalunya, el Codi Civil Català, es preveu que el percentatge de béns hereditaris de lliure disposició serà del 50% en cas que hi hagi vidu o vídua i sense vidu o vídua del 75% de l’haver hereditari. El testador podrà disposar lliurement d’aquesta part (50 o 75%) de l’herència. 

Qui té dret a la llegítima en dret comú (codi civil)?

Segons el Codi Civil, dos terços de tota la teva herència han d’anar obligatòriament destinats als teus familiars directes segons marca la línia successòria dels anomenats ‘hereus forçosos’. Segons el que disposa l’art. 808 CC, en el dret comú, constitueixen la llegítima dels fills i descendents les dues terceres parts de l’haver hereditari dels progenitors. A més, també tenen dret a llegítima els ascendents segons els arts. 809 i 810 CC. 

Qui té dret a la llegítima en dret català (Codi Civil Català)?

A Catalunya la llegítima és el 25% de l’herència, és a dir, 1/4 del total dels béns de l’herència amb independència de qui hagi estat instituït hereu, el 25% s’hauran d’atribuir forçosament als fills a parts iguals entre ells com reflecteix l’article 451-5. Els descendents tenen dret a la llegítima que constitueix una quarta (¼) part del total de l’herència. A Catalunya, només es podrà obtenir la llegítima si prové dels fills. A més, aquesta suposarà una quarta part de l’haver hereditari. 

Com s’hi accepta una herència?

L’herència es pot acceptar de diferents maneres. 

1. L’acceptació pura i simple: S’accepten els drets i els béns del difunt i els deutes. És una situació arriscada, ja que se succeeix a títol universal no només dels béns sinó també dels deutes. Es posa en risc el patrimoni personal de l’hereu.  
2. Acceptació a benefici d´inventari. És l’accepten els drets i els béns del difunt, però els deutes només es paguen amb els béns de l’herència sense afectació del patrimoni personal de l’hereu. Aquesta acceptació té un termini legal i té més costos, però és la més avantatjosa. 

D’altra banda, hi ha l’acceptació expressa i l’acceptació tàcita. 

L’acceptació expressa que és l’acceptació en què s’expressa la voluntat d’acceptació de manera expressa i segons els requisits legals. 

L’acceptació tàcita és l’acceptació de l’herència mitjançant actes de disposició concrets segons la normativa i la jurisprudència que donen a entendre i tenen com a efecte l’acceptació de l’herència, però de forma tàcita, sense una acceptació expressa i formal. 

Com es pot conèixer si un hereu accepta o no una herència?

Mitjançant la interpel·latio in iure es pot conèixer la voluntat dels hereus d’acceptar o repudiar l’herència segons l’article 1005 del Codi civil. Notari pot requerir els hereus perquè es manifestin sobre si accepten o repudien l’herència en un termini de trenta dies naturals. 

Quin és el termini per acceptar una herència?

No hi ha un termini per acceptar l’herència específicament, però es considera que 30 anys és el termini per acceptar-la en coincidir amb la prescripció de l’acció per reclamar l’herència. 

A més, aquest termini s’ha de vigilar especialment amb la usucapió. En sentit més favorable, hi ha la prescripció de deutes davant d’aquest dilatat període d’acceptació. Cal analitzar cada cas per evitar una mala gestió i pèrdues patrimonials i econòmiques. 

És possible renunciar a una herència?

Sí, l’herència es pot repudiar. Només cal deixar constància d’aquesta voluntat segons la formalitat legal. 

Quins delictes es poden cometre relacionats amb una herència? 

• Alçament de béns segons la regulació dels articles 257 a 258 ter del Codi Penal.
• Apropiació indeguda segons la regulació dels articles 253 i concordants del Codi Penal.
• Estafa segons la regulació dels articles 248 i concordants del Codi Penal.
• Coaccions segons la regulació dels articles 172 i concordants del Codi Penal.
• Administració deslleial segons la regulació dels articles 252 i concordants del Codi Penal.

Quins són els motius principals per impugnar una herència?

• La preterició: És l’oblit del testador en no incloure un hereu forçós (legitimari). 
• Legítima insuficient: Quan l’herència no compleix amb les quotes de la llegítima. 
• Incapacitat del testador:  Quan el testador atorga testament sense capacitat suficient.
• Vici de la voluntat del testador: El testador atorga testament amb un vici a la seva voluntat. 
• Desheretament injust: Quan el testador deshereta a un hereu sense existir causa de desheretament. 
• Defectes de forma en la redacció del testament: Quan el testament pateix defectes formals. 

Quin és el termini per impugnar una herència segons el dret comú?

El termini general per a la impugnació és de 15 anys comptadors des de la mort del testador o des del moment en què l’hereu va rebre la còpia autoritzada del testament que impugna. 

Quin és el termini per impugnar una herència segons el Dret Català (Codi Civil Català)?

A Dret Català (Codi Civil Català) el termini d’impugnació d’un testament té 4 anys per exercir l’acció de nul·litat comptada des que la persona legitimada per exercir l’acció coneix o pot conèixer raonablement la causa de nul·litat.

Quins impostos comporta una herència?

Impost de Successions i Donacions: la regulació d’aquest impost que cal pagar en rebre una herència o una donació en vida és dispar a cada comunitat autònoma. 

En el cas d’adquisició de béns immobles s’haurà de liquidar la plusvàlua municipal o Impost sobre l’increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

A més, hi ha un termini fixat a la llei per liquidar l’impost de successions. Aquest termini és de 6 mesos i comença a comptar des del moment de la mort del causant. Hi ha l’opció de sol·licitar una pròrroga de 6 mesos més per poder liquidar-ho, però cal demanar-la en els 5 primers mesos.