Introducció
Recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una sentència crucial que afecta milers de treballadors del sector sanitari i altres àmbits laborals. Aquesta resolució estableix que els treballadors de baixa mèdica han de continuar percebent el complement d’assistència i puntualitat, un incentiu econòmic que habitualment s’ofereix per no faltar a la feina. Aquesta decisió marca un precedent important, especialment en relació amb la discriminació per motius de salut en l’àmbit laboral.
En aquest article, analitzem en detall el contingut d’aquesta sentència, el seu impacte sobre els treballadors i les empreses, així com les possibles implicacions per a altres sectors laborals. Què significa aquesta resolució per als empleats de baixa mèdica? Com afecta els convenis col·lectius? Acompanya’ns en aquesta anàlisi exhaustiva.
Sentència del TSJC
La sentència emesa per la Sala Social del TSJC considera discriminatori que els treballadors en situació de baixa mèdica siguin exclosos del cobrament del complement d’assistència i puntualitat. Aquesta decisió respon a la impugnació de l’article 18 del conveni col·lectiu per a empreses i treballadors del transport sanitari de Catalunya.
El tribunal català va fallar que la disposició d’aquest conveni, que eximia les empreses de pagar el complement d’assistència als treballadors en baixa mèdica durant més de tres dies, era nul·la i il·legal. Segons la sentència, aquesta exclusió suposa una vulneració del dret a la no discriminació per motius de salut, tal com estableix la Llei 15/2022 d’igualtat de tracte.
Naturalesa discriminatòria de l’exclusió del complement
El TSJC fonamenta la seva decisió en el fet que excloure els treballadors de la percepció del complement salarial pel simple fet d’estar en baixa mèdica és una forma de discriminació directa. La Llei 15/2022, que va entrar en vigor al juliol de 2022, prohibeix la discriminació per motius de salut i estableix que tots els treballadors han de ser tractats en igualtat de condicions, independentment de si es troben en situació d’incapacitat temporal.
Abans de l’aprovació d’aquesta llei, la discriminació per malaltia no estava reconeguda de manera expressa com un motiu de diferenciació il·legal. Tot i això, el TSJC va recordar que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) han anat desenvolupant jurisprudència en la qual s’indica que la discriminació per malaltia pot equiparar-se a la discriminació per discapacitat en certs contextos.
Per tant, el TSJC argumenta que excloure del complement d’assistència els treballadors que es trobin de baixa mèdica no només és una pràctica injusta, sinó també il·legal segons la normativa vigent.
Repercussions en els treballadors del sector sanitari
La sentència del TSJC afecta directament més de 17.000 treballadors del sector del transport sanitari a Catalunya. No obstant això, el seu abast va molt més enllà. Aquesta decisió pot impactar milers d’empleats a tota Espanya els convenis col·lectius dels quals contenen clàusules similars que exclouen el pagament de complements salarials durant les baixes mèdiques. Aquesta sentència judicial obre la porta a futures demandes en sectors on aquestes pràctiques s’han normalitzat.
L’exclusió dels complements d’assistència i puntualitat en casos de baixa mèdica de més de tres dies ha estat una pràctica comuna en molts convenis col·lectius, afectant greument els empleats. Amb aquesta sentència, els drets laborals dels treballadors que es troben en situació de baixa mèdica reben un suport significatiu.
Complements salarials i absentisme laboral
L’objectiu dels complements salarials, com el d’assistència i puntualitat, és reduir els nivells d’absentisme laboral. Aquests pagaments addicionals motiven els empleats a complir amb la seva jornada laboral i a presentar-se puntualment als seus llocs de treball. No obstant això, en molts casos, aquests complements es retiren automàticament quan un treballador es troba en situació d’incapacitat temporal, fet que genera controvèrsia.
Aquest tipus de pràctiques és comú en sectors amb alts índexs d’absentisme, com els call centers o el sector sanitari. Tot i això, el TSJC ha deixat clar que aquesta mesura és discriminatòria quan s’aplica en casos de malaltia, ja que penalitza treballadors que, per raons de salut, no poden complir amb la seva jornada completa.
Aspectes legals de la discriminació per malaltia
La jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha estat clau per entendre com la discriminació per malaltia ha anat evolucionant. Tot i que la Llei 15/2022 ha formalitzat aquesta protecció, anteriorment ja existien sentències judicials que equiparaven la discriminació per malaltia a la discriminació per discapacitat en situacions específiques.
El TSJC ha subratllat que l’exclusió dels complements salarials als treballadors en baixa mèdica és un clar exemple de vulneració del dret a la igualtat. Això ha establert un precedent important que podria ser utilitzat en futures disputes laborals, no només en el sector sanitari, sinó també en altres sectors on s’apliquen incentius similars.
Opinió dels sindicats i el seu paper en la demanda
Els sindicats com SITAC, ASA-C, UGT, CCOO, USOC, SindiCat van jugar un paper crucial en la impugnació de l’article 18 del conveni col·lectiu del transport sanitari a Catalunya. Juntament amb el Ministeri Fiscal, van argumentar que excloure els treballadors en baixa mèdica del complement d’assistència i puntualitat violava els seus drets fonamentals. El TSJC va fallar al seu favor, afirmant que aquesta exclusió era una forma de discriminació per malaltia.
Des dels sindicats, s’ha aplaudit aquesta sentència, qualificant-la com una «gran victòria» per als drets laborals a Espanya. Consideren que, a partir d’aquest veredicte, serà més fàcil per als treballadors d’altres sectors impugnar clàusules discriminatòries similars en els seus convenis col·lectius.
La protecció dels drets laborals després de la reforma de 2022
El veredicte del TSJC està avalat per la Llei 15/2022, aprovada al juliol de 2022, que enforteix la protecció dels treballadors contra la discriminació per motius de salut. Aquesta llei prohibeix explícitament que la malaltia sigui un motiu per aplicar diferències de tracte en l’àmbit laboral, excepte en situacions que derivin directament del procés de tractament o per raons de salut pública.
L’objectiu d’aquesta reforma és garantir que els treballadors no siguin penalitzats econòmicament pel simple fet d’estar en situació d’incapacitat temporal. Amb la sentència del TSJC, queda clar que els tribunals estan aplicant aquesta llei per assegurar que els empleats rebin un tracte igualitari, fins i tot quan es troben en baixa mèdica.
Complements salarials i absentisme laboral
L’objectiu dels complements salarials, com el d’assistència i puntualitat, és reduir els nivells d’absentisme laboral. Aquests pagaments addicionals motiven els empleats a complir amb la seva jornada laboral i a presentar-se puntualment a les seves feines. No obstant això, en molts casos, aquests complements es retiren automàticament quan un treballador es troba en situació d’incapacitat temporal, la qual cosa genera controversia.
Aquest tipus de pràctiques és comú en sectors amb alts índexs d’absentisme, com els call centers o el sector sanitari. No obstant això, el TSJC ha deixat clar que aquesta mesura és discriminatòria quan s’aplica en casos de malaltia, ja que penalitza treballadors que, per raons de salut, no poden complir amb la seva jornada completa (El Periódico).
Aspectes legals de la discriminació per malaltia
La jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) ha estat clau per entendre com la discriminació per malaltia ha anat evolucionant. Encara que la Llei 15/2022 ha formalitzat aquesta protecció, anteriorment ja existien fallos judicials que equiparaven la discriminació per malaltia a la discriminació per discapacitat en situacions específiques (Confilegal).
El TSJC ha subratllat que l’exclusió dels complements salarials als treballadors en baixa mèdica és un clar exemple de vulneració del dret a la igualtat. Això ha establert un precedent important que podria ser utilitzat en futures disputes laborals, no només en el sector sanitari, sinó també en altres sectors on s’apliquen incentius similars.
Conclusió
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha establert un important precedent en la lluita contra la discriminació laboral per raons de salut. El fet que els treballadors en baixa mèdica no puguin ser excloïts del complement d’assistència i puntualitat reforça la protecció dels seus drets i garanteix un tracte més just en l’àmbit laboral (Europa Press).
Amb el respatller de la Llei 15/2022, aquesta decisió no només afecta als treballadors del transport sanitari a Catalunya, sinó que té el potencial d’impactar a centenars de milers d’empleats a Espanya. Aquesta sentència és una crida d’atenció perquè les empreses revisin els seus convenis col·lectius i s’ajustin a les normatives vigents, evitant pràctiques que puguin ser considerades discriminatòries.
Fonts:
- Confilegal: El TSJCat estableix que els treballadors en baixa mèdica han de cobrar el complement d’assistència i puntualitat.
- Europa Press: El TSJC estableix que els treballadors de baixa mèdica han de cobrar el complement d’assistència i puntualitat.
- El Periódico: El TSJC estableix que les empreses han de pagar als treballadors de baixa mèdica els complements salarials.
FAQs
- Què estableix la sentència del TSJC sobre els complements salarials? El TSJC estableix que els treballadors en baixa mèdica no poden ser excloïts del cobro del complement d’assistència i puntualitat, ja que seria considerat discriminació per motius de salut.
- Què és el complement d’assistència i puntualitat? El complement d’assistència i puntualitat és un incentiu salarial que s’atorga als treballadors per complir amb els seus horaris de treball sense absències o retards, aplicable en diversos sectors.
- Quina llei recolza la decisió del TSJC? La Llei 15/2022 sobre igualtat de tracte i no discriminació és la que respalda la decisió del TSJC, prohibint diferències de tracte basades en la malaltia o salut dels treballadors.
- Com afecta aquesta sentència a altres sectors laborals? La sentència del TSJC pot servir de precedent perquè treballadors d’altres sectors amb convenis similars puguin reclamar els seus drets si han estat excloïts de complements salarials durant baixes mèdiques.
- Què han de fer les empreses per evitar problemes legals? Les empreses han de revisar i adaptar els seus convenis col·lectius per complir amb la legislació vigent i evitar clàusules que puguin ser considerades discriminatòries.
