La nova clàusula sól:

interessos negatius: quan el banc hauria de pagar al consumidor

En la majoria de les hipoteques es va afirmar en aquestes alecions que en un escenari d’interès negatiu el banc mai pagaria per aquest préstec. Aquesta clàusula és una nova clàusula sòl i els seus efectes són clars: no pagar al consumidor i a l’usuari el que ha de pagar a un tipus d’interès negatiu. Segurament cap d’aquestes clàusules ha estat negociada i signada individualment utilitzant la posició de superioritat del banc. Perquè l’EURIBOR s’aplica als usuaris i consumidors i a la banca té límits? Perquè ens trobem davant d’una clàusula abusiva. A tots ens agrada la seguretat de consumidors i usuaris i inversors i professionals, però és abusiu quan el risc l’assumeix només una de les parts. En escenaris en què l’economia entra en recessió a causa d’una sèrie de factors com la política monetària, la mala gestió i planificació d’un país o d’un continent i la seva interacció i interdependència entre diferents nacions i contextos geopolítics, ningú pot imposar als altres una obligació més enllà del risc propi assumit per les parts en cada operació i negoci. La definició de termes deslleials ve determinada pel text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, així com per la jurisprudència. El risc s’ha d’assumir en cada operació sense pretendre limitar-lo ni eludir-lo mitjançant la cessió forçosa a una de les parts, en aquest cas a la part més feble, al consumidor i a l’usuari. En els negocis, el risc es comparteix entre totes les parts i no subjugant o abusant del partit més feble. Per aquest motiu la Llei de Consumidors i usuaris els protegeix i evita clàusules abusives, per evitar l’abusivita de la part més forta sobre els febles. La clàusula de limitació de tipus d’interès és una clàusula abusiva que pot causar pèrdues significatives als consumidors i usuaris perquè l’EURIBOR està caient davant l’escenari COVID i els tipus d’interès negatius comencen a fer-se realitat.

De fet, la COVID ha accelerat moltes de les tendències que hem anat veient. En aquest cas, ja feia temps que ens acostàvem a la japonització de l’economia amb interessos propers al 0 i al que es va anomenar planeta ZIRP (Planeta de tipus d’interès zero). D’aquesta manera ens trobem davant d’una possible nova tendència de ZIRP a NIRP (Planeta de tipus d’interès negatius)   donada la competitivitat i la interdependència dels bancs centrals i la política monetària.   Ara ens trobem davant d’una nova tendència que s’enfronta a un món d’interessos negatius perquè és un element integral de la política monetària en què els bancs centrals competiran entre ells a mesura que passi pel que es coneix com la guerra de divises.    Aquesta tendència fins i tot ha arribat als bons de tresoreria a Espanya i a altres països com Alemanya.  

Mentrestant, en altres països, com en altres països com Dinamarca, ja s’han començat a pagar interessos negatius. Aquesta tendència també ha arribat a Suïssa.  Ens trobem davant d’una nova realitat que xoca amb una clàusula sòl que impedeix als consumidors cobrar en aplicació d’un interès negatiu. A Espanya, aquesta situació es veu amb recel i por perquè crea un greu precedent per als interessos del lobby bancari.  Els bancs espanyols es neguen a pagar interessos negatius, anticipant que segurament aquests conflictes seran jutjats com a exigències de clàusules sòl. Això obre una nova oportunitat per reclamar el que es cobra erròniament i demandar als bancs per una nova clàusula sòl.    A Europa, el president de l’entitat bancària ja afirma que els interessos negatius obligaran a pagar les hipoteques, mentre que a Espanya els mitjans de comunicació i els experts relacionats amb els interessos dels bancs diuen que a Espanya això és impossible sense cap justificació.   Davant d’aquesta evolució des dels interessos 0 fins als interessos negatius, alguns bancs han començat a oferir hipoteques a interessos de 0 a 20 anys.  

En determinats contractes hipotecaris, sent l’euríbor inferior al 0,5% ens trobaríem en una situació en què el banc hauria d’aplicar interessos negatius restant la part corresponent de la quota que correspon al capital pendent. Les diferències s’han d’estudiar cas per cas. Però davant d’aquest escenari i un diferencial del 0,33% segons l’OCU podria ser de 130 € a 150 € anuals.  

Social:

Articles relacionats:

ACOMIADAMENT: TIPUS I EFECTES.

Hi ha diferents tipus d’acomiadament i cadascun dóna drets i obligacions a cadascuna de les parts. L’Estatut dels Treballadors,d’ara endavant ET, estableix els següents tipus

Expulsió o multa?

El TJUE en la seva recent sentència està en contra de l’expulsió d’un migrant en situació irregular injustificadament en aplicació directa de la directiva europea.

velit, libero elit. odio lectus id risus