Guia Completa sobre el delicte d’alcoholemia.

Si t’has vist involucrat en un delicte d’alcoholèmia, no afrontis les conseqüències sol. Som advocats penalistes experts en defensar casos com el teu. Sabem que una sanció per alcoholèmia pot afectar greument la teva vida, amb multes elevades, la pèrdua de punts del carnet i fins i tot conseqüències penals. Nosaltres ens encarreguem de lluitar pels teus drets i reduir al màxim l’impacte d’aquestes sancions.

Amb una defensa adequada, podem ajudar-te a minimitzar les conseqüències i trobar solucions que s’adaptin a la teva situació. No deixis la teva vida a l’atzar. Contacta’ns avui mateix i confia en l’experiència dels nostres advocats penalistes especialitzats en alcoholèmia. Actuem amb rapidesa per protegir-te a la zona dels partits judicials de Girona, incloent Figueres, Blanes, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Guíxols, La Bisbal d’Empordà i Girona, així com als partits judicials de Barcelona, com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Som aquí per oferir-te la millor defensa legal a tota la província de Girona i Barcelona.

Què són els delictes contra la seguretat viària?

Definició i normativa general

Delictes contra la seguretat viària: Les infraccions contra la seguretat viària són considerades delictes greus que comprometen la seguretat de la circulació de vehicles i vianants. Aquestes conductes estan tipificades al Codi Penal espanyol (articles 379 a 385) i poden implicar condemnes com multes, treballs en benefici de la comunitat, privació de llibertat i, a més, la retirada del dret a conduir. La comissió d’aquests delictes inclou conduir sota els efectes de l’alcohol o drogues, excés de velocitat, conduir sense permís o altres accions que posin en perill la vida de les persones.

Conseqüències legals dels delictes viaris

Les conseqüències dels delictes contra la seguretat viària poden incloure la retirada del carnet de conduir, l’imposició de multes elevades i treballs en benefici de la comunitat. En els casos més greus, com la reincidència o les conductes especialment perilloses, es poden aplicar penes de presó. Tot i que en la majoria dels casos aquestes penes de presó queden suspeses, si hi ha reincidència o es donen circumstàncies agreujants, es pot agreujar la pena i pot arribar a complir la condemna de manera efectiva.

Delicte d’alcoholemia

Què és l’alcoholemia i com es mesura?

L’etilòmetre ha d’estar correctament calibrat i sotmès a controls periòdics per assegurar la seva fiabilitat, tal com estableix l’Orden ICT/155/2020, de 7 de febrero, que regula el control metrològic de l’Estat sobre determinats instruments de mesura. Aquesta normativa fixa els requisits per garantir que els dispositius, com l’etilòmetre, ofereixin resultats precisos, tot i que s’accepta un marge d’error.

Font: BOE – Orden ICT/155/2020, de 7 de febrero

El marge d’error dels etilòmetres, regulat per l’Orden ICT/155/2020, de 7 de febrero, pot ser un factor clau en processos judicials relacionats amb delictes contra la seguretat viària. Si el resultat de la prova d’alcoholèmia està pròxim al límit legal i s’argumenta que el marge d’error no garanteix una mesura precisa, això pot donar lloc a sentències absolutòries.

El marge d’error aplicable en les proves d’alcoholèmia depèn del tipus d’aparell utilitzat, però en general, es considera que pot ser del 7,5% del valor mesurat. Aquest percentatge s’aplica a la taxa d’alcohol registrada per l’etilòmetre. Per exemple, si el resultat és de 0,65 mg/l, el marge d’error seria de 0,04875 mg/l, cosa que podria reduir la taxa real a 0,60125 mg/l. Amb el redondeig en benefici del conductor, aquesta xifra es redueix a 0,60 mg/l, fet que pot conduir a una sentència absolutòria si no se superen els 0,60 mg/l.

És important recordar que, fins i tot si el resultat de l’alcoholèmia és negatiu, es pot imposar una condemna per delicte contra la seguretat viària si es detecta presència d’alcohol i es considera que el conductor estava sota la seva influència. Això és especialment rellevant en casos on es produeix un accident i s’observen símptomes d’intoxicació, i hi ha un nexe causal clar entre el consum d’alcohol i l’accident.

Tot i no superar el límit legal d’alcoholèmia, es pot sancionar la conducció sota els efectes de l’alcohol si es demostra que el consum ha afectat la capacitat del conductor de manera significativa i ha contribuït a causar l’accident. En aquests casos, la presència d’alcohol, juntament amb els símptomes visibles d’intoxicació, és suficient per considerar que el conductor no podia conduir de manera segura​ i és responsable penalment d’un delicte de conducció sota els efectes de l’alcohol.

Límits legals d’alcoholèmia a Espanya

Els límits d’alcohol en aire espirat permesos per la normativa espanyola són els següents:

Infracció administrativa

Ens trobem davant d’una infracció administrativa quan un conductor ha ingerit alcohol i supera una taxa d’aire expirat d’entre 0,26 mg/l i 0,50 mg/l amb una Sanció de 500 € i la retirada de 4 punts del carnet per una taxa d’aire expirat de fins a 0,60 mg/l. la sanció és de 1000 € i la retirada de 6 punts del carnet.

Font: Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.

Delicte Penal

Segons l’article 379.2 del Codi Penal espanyol, comet un delicte penal:

• Qui condueixi amb una taxa d’alcohol en aire espirat superior a 0,60 mg/l.
• O amb una taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 g/l.

Article 379CP:

1. El qui condueixi un vehicle de motor o un ciclomotor a velocitat superior en seixanta quilòmetres per hora en una via urbana o en vuitanta quilòmetres per hora en una via interurbana a la permesa per reglament ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb la de multa de sis a dotze mesos o amb la de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a noranta dies, i, en qualsevol cas, amb la de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.

2. Amb les mateixes penes ha de ser castigat el qui condueixi un vehicle de motor o ciclomotor sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o de begudes alcohòliques. En tot cas ha de ser condemnat amb les penes esmentades el qui condueixi amb una taxa d’alcohol en aire espirat superior a 0,60 mil·ligrams per litre o amb una taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 grams per litre.

Delictes per conduir sota els efectes de l’alcohol

Conduir amb una taxa d’alcohol en sang superior a 0,60 mg/l d’aire espirat o 1,2 g/l de sang és considerat un delicte penal segons l’article 379 del Codi Penal. Això pot comportar penes de presó, la retirada del carnet de conduir i altres sancions.

Penes associades al delicte d’alcoholemia

Les penes per conduir sota els efectes de l’alcohol poden incloure la privació del dret a conduir durant un període de fins a 4 anys, multes i penes de presó de fins a 6 mesos.

Les penes establertes a l’article 379 del Codi Penal són pel seu tipis bàsic: pena de presó de tres a sis mesos o amb la de multa de sis a dotze mesos o amb la de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a noranta dies, i, en qualsevol cas, amb la de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.

L’article 379 del Codi Penal tipifica com a delicte la conducció sota els efectes de l’alcohol o drogues, així com la conducció a velocitats extremadament elevades. Segons aquest article, les penes per la comissió d’aquests delictes es classifiquen en tres categories principals i són penes alternatives, això vol dir que s’ha d’escollir una pena:

1. Pena de presó: de tres a sis mesos.
2. Multa: de sis a dotze mesos.
3. Treballs en benefici de la comunitat: de trenta-un a noranta dies.

Aquestes penes alternatives permete al condemnat escollir. No obstant en els casos de reincidencia el Ministeri Fiscal es pot oposar i demanar presó.

La pena de multa en l’actualitat s’estableix a 8 euros per dia i es calcula multiplicant per 30 dies per mes mes multiplicats per la condemna de mesos multa.

Per exemple, si hi ha una condemna de 12 mesos de multa, el càlcul seria: 30 dies x 8 € x 12 mesos, el que dona un total de 2.880 €.

En el jutjat d’instrucció, la multa més habitualment pactada és de 6 mesos, el que representaria 1.440 € (6 mesos x 30 dies x 8 €). A més, si s’arriba a un acord amb la fiscalia, es pot reduir la condemna a 4 mesos, i la multa total seria de 960 € (4 mesos x 30 dies x 8 €).

Aquest càlcul es basa en la quota diària de la multa, la qual es fixa segons la capacitat econòmica del condemnat, tal com estableix l’article 50 del Codi Penal espanyol. La quota pot oscil·lar entre un mínim de 5 € i 8 € al dia. En funció de les circumstàncies personals de l’acusat, com ara la seva insolvència o penúria econòmica, es pot reduir la pena diària. En alguns casos, si es justifiquen adequadament aquestes circumstàncies, en alguns casos s’ha rebaixat la quota de 8 € a 5 € diaris.

Aquesta flexibilitat busca adaptar la sanció a la situació econòmica real de l’acusat, evitant que una multa sigui desproporcionada en relació amb els seus recursos financers.

Responsabilitat Personal Subsidiaria

L’article 53 del Codi Penal espanyol regula la responsabilitat personal subsidiària en cas d’impagament d’una multa. Si el condemnat no paga la multa imposada, pot ser substituïda per responsabilitat personal subsidiària, que consisteix en un dia de privació de llibertat per cada dos quotes no pagades, convertint-se en una pena privativa de llibertat. Com s’ha dit, la durada d’aquesta responsabilitat subsidiària es calcula convertint la quantia pendent de la multa en dies de privació de llibertat, a raó d’un dia de presó per cada dues quotes diàries impagades.

Penes del tipus bàsic

Les penes del tipus bàsic són aquelles que s’apliquen quan no concorren circumstàncies agreujants o atenuants. En aquest context, quan el delicte de conducció sota els efectes de l’alcohol, drogues o a gran velocitat es comet sense que hi hagi elements que agreugin o atenuïn la responsabilitat penal de l’infractor, les sancions seran les establertes a l’article 379 del Codi Penal i les mínimes són:

• Pena de presó: tres mesos.
• Multa: de sis mesos.
• Treballs en benefici de la comunitat: de trenta-un dies.
• En qualsevol cas, s’imposa la privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un període superior a un any i 1 dia.

En cas de conformitat, segons l’article 801 de la LECrim, les penes es poden rebaixar fins a 1/3 de la seva durada original. Això significa que les penes mínimes per conducció sota els efectes de l’alcohol, després de l’aplicació de la reducció, quedarien de la següent manera:

• La pena de presó de 3 a 6 mesos es podria reduir a un mínim de 2 mesos.
• La multa de 6 a 12 mesos es podria reduir a un mínim de 4 mesos.
• Els treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies es podrien reduir a un mínim de 21 dies.

A més, la privació del dret a conduir vehicles a motor, que és d’1 a 4 anys, es podria rebaixar a un mínim de 8 mesos en cas de conformitat.

Aquestes reduccions s’apliquen habitualment quan l’acusat accepta els fets i col·labora amb la justícia, facilitant així el procés judicial.

Penes del tipus agreujat

Les penes agreujades s’imposen quan concorren circumstàncies específiques que augmenten la gravetat del delicte, d’acord amb el que disposa el Codi Penal.

Els agreujants estan regulats a l’article 22 del Codi Penal espanyol. Aquest article defineix les circumstàncies que poden agreujar la responsabilitat penal de l’infractor, incrementant la gravetat de la pena.

En el cas de la conducció sota els efectes de l’alcohol, drogues o a gran velocitat, les sancions seran més severes si es donen circumstàncies agreujants, com per exemple:

• Provocar un accident amb danys personals o materials.
• Conduir amb una taxa d’alcohol en sang molt superior a la permesa.
• Posar en greu perill la vida o integritat de tercers.
• Cometre el delicte de forma reiterada.

Segons l’article 380 del Codi Penal, aquestes circumstàncies agreujants poden comportar:

1. Pena de presó: de 6 mesos a 2 anys.
2. Multa: superior a la del tipus bàsic, oscil·lant entre 12 a 24 mesos.
3. Treballs en benefici de la comunitat: de 90 a 180 dies.
4. Privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors: per un període de 2 a 6 anys.

És important destacar que, en casos de reincidència o si el delicte posa en risc la vida de persones, la pena de presó pot arribar fins als 4 anys, tal com estableix l’article 384 del Codi Penal.

Les penes agreujades reflecteixen la necessitat de sancionar de manera proporcional aquells que, per la seva conducta especialment perillosa o negligència, incrementen el risc per a la societat. A més, aquestes penes tenen un caràcter preventiu i dissuasiu, per tal d’evitar la comissió de nous delictes.

En casos de penes agreujades, la multa augmenta significativament respecte al tipus bàsic. Com que les penes agreujades poden comportar una condemna de 12 a 24 mesos de multa, el càlcul de la multa es realitza de la següent manera:

1. Per una condemna de 12 mesos de multa:
   • Càlcul: 30 dies x 8 € x 12 mesos = 2.880 €.
2. Per una condemna de 24 mesos de multa:
   • Càlcul: 30 dies x 8 € x 24 mesos = 5.760 €.

Aquest càlcul parteix de la base que el jutge fixa l’import diari de la multa en 8 € per dia, com al ser l’import més habitual.

En casos de penes agreujades, també es pot arribar a un acord de conformitat segons l’article 801 de la LECrim. Si s’arriba a un acord amb la Fiscalia en el Jutjat d’Instrucció, també es pot aconseguir una reducció significativa de la multa. Tot i que la condemna inicial podria ser de 12 a 24 mesos de multa, segons la gravetat del delicte, en un acord de conformitat és possible reduir-la fins a 1/3 de la seva durada original, d’acord amb l’article 801 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim).

Per exemple, si es pacta una reducció per un delicte agreujat, el càlcul podria ser el següent:

1. Condemna inicial de 12 mesos:
   • Sense reducció: 30 dies x 8 € x 12 mesos = 2.880 €.
   • Amb la reducció de 1/3: 30 dies x 8 € x 8 mesos = 1.920 €.
2. Condemna inicial de 24 mesos:
   • Sense reducció: 30 dies x 8 € x 24 mesos = 5.760 €.
   • Amb la reducció de 1/3: 30 dies x 8 € x 16 mesos = 3.840 €.

Així doncs, fins i tot en casos de penes agreujades, l’acord amb la fiscalia pot permetre una reducció considerable de la pena, incloent la multa, sempre que l’acusat accepti els fets i col·labori amb el procés judicial.

En conclusió, les penes agreujades s’apliquen en casos en què l’infractor mostra una conducta més perillosa o recurrent, fet que justifica un increment de la sanció imposada.

Fraccionament de la pena

L’article 50.4 del Codi Penal estableix que el jutge pot permetre el pagament fraccionat de la multa en funció de la situació econòmica del condemnat, però també especifica que el termini màxim per a aquest fraccionament no pot superar els 24 mesos (2 anys).

Així doncs, el jutge o tribunal pot dividir el pagament en terminis, però el condemnat haurà de completar el pagament de la multa en un període no superior a dos anys des de la data en què es dicti la sentència.

Possibles defenses davant una acusació de negativa a proves d’alcoholèmia

Hi ha diverses defenses possibles en casos de negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia o drogues. Una de les defenses més comunes és argumentar que les proves no es van realitzar correctament o que els instruments utilitzats no estaven en condicions adequades. També es poden al·legar vulneracions de drets durant el procediment de control per part de les autoritats. És clau tenir assessorament legal per estudiar la millor estratègia de defensa.

En els casos de delictes d’alcoholèmia, hi ha diverses estratègies de defensa que es poden utilitzar per intentar reduir o evitar una condemna. A continuació es detallen algunes de les defenses més comunes:

1. No es conduïa el vehicle

Demostrar que no conduïes el vehicle en el moment del control d’alcoholèmia o de l’accident pot ser una de les defenses més contundents en aquest tipus de casos. Aquesta estratègia es basa en el principi fonamental de la presumpció d’innocència, segons el qual ningú pot ser condemnat sense proves suficients de culpabilitat.

Si pots aportar proves sòlides que acreditin que no eres al volant, com ara testimonis, càmeres de seguretat o altres evidències (per exemple, missatges que mostrin que no eres al lloc dels fets), la teva responsabilitat queda qüestionada. En aquests casos, la càrrega de la prova recau en l’acusació, que haurà de demostrar més enllà de qualsevol dubte raonable que eres tu qui conduïa.

2. Condicions mèdiques

En els casos d’alcoholèmia, algunes condicions mèdiques poden provocar falsos positius en els tests d’alcoholèmia. A més, existeix el rar síndrome de l’autodestil·lació, on el cos produeix alcohol de manera endògena durant la digestió​. També cal tenir en compte altres substàncies com colutoris bucals amb alcohol, que poden influir en els resultats si es fan servir poc abans del control. Aquestes asituacions són excepcionals i molt rares.

Aquestes defenses són vàlides sempre que es pugui demostrar que les condicions mèdiques van influir en el resultat de la prova d’alcoholèmia. És essencial sol·licitar un contranàlisi en un centre mèdic per verificar la validesa de la lectura inicial, ja que aquesta pot ser afectada per factors externs, com el síndrome d’autodestil·lació o l’ús de colutoris amb alcohol​

Per reforçar aquesta defensa, és imprescindible aportar documentació mèdica que acrediti les condicions de salut del conductor i sol·licitar una prova pericial. Tot i que es tracta de casos rars, són possibles, i poden influir decisivament en la defensa si s’aconsegueixen proves sòlides que demostraren la influència d’aquests factors en el resultat​.

També es pot aconseguir una sentencia absolutoria si poden marcar la diferència en la sentència, especialment si es pot demostrar que l’equip utilitzat o el procediment seguit no van ser del tot correctes.

Referències:

• Diario de Navarra: Los 3 casos en los que se puede dar positivo en un control de alcoholemia sin haber bebido alcohol
• El Debate: La curiosa enfermedad que te libra de soplar en los controles de alcoholemia
• El Mundo: El gel hidroalcohólico y el caso de los falsos positivos en el test de alcoholemia

3. Errors en la prova

1. Etilòmetre caducat:

Si el certificat de verificació de l’etilòmetre ha caducat o l’aparell no ha estat degudament calibrat, es pot qüestionar la fiabilitat del resultat obtingut en el control d’alcoholèmia. Segons la normativa vigent, els etilòmetres han de complir estrictament amb el manteniment i les verificacions requerides. Això es regula a l’Orden ITC/3707/2006, de 22 de novembre, que estableix el control metrològic per garantir que els aparells mesuren correctament la concentració d’alcohol en l’aire espirat.

D’acord amb aquesta ordre, els etilòmetres han de ser verificats periòdicament per assegurar la seva precisió. Si es pot demostrar que l’aparell no complia amb aquests requisits en el moment de la prova, això pot ser un argument de defensa eficaç, ja que els resultats podrien ser considerats invàlids. En aquests casos, es pot sol·licitar la nul·litat del test d’alcoholèmia, basant-se en la manca de garanties en el procés de mesurament.

2. Deficiències en la prova d’alcoholèmia

Informació dels drets: Si no s’inclou l’acta d’informació de drets en l’atestat, com per exemple el dret a una segona prova o a un advocat, es pot considerar una vulneració de drets fonamentals.

Absència de prova de sang: Si la policia no t’ha ofert la possibilitat de contrastar el resultat del test amb una anàlisi de sang, podries al·legar que el dret a una segona opinió no s’ha respectat, la qual cosa pot invalidar el resultat del test inicial.

Temps entre proves inferior a 10 minuts: El protocol estableix que ha de passar un mínim de 10 minuts entre dues proves per garantir-ne l’exactitud. Si no es respecta aquest termini, la defensa pot argumentar que la mesura no és vàlida.

3. Conformitat per reduir la pena

Tot i no ser una defensa estrictament parlant, en molts casos d’alcoholèmia es pot buscar un acord de conformitat amb la fiscalia, que pot incloure la reducció de la pena a canvi de l’acceptació dels fets. Això pot ser beneficiós si no hi ha defenses sòlides i es busca reduir la pena, com ara la rebaixa de la multa o la durada de la suspensió del permís de conduir.

Judici d’alcoholemia

Un judici d’alcoholèmia segueix diverses etapes des de la instrucció fins a la seva conclusió, incloent les fases de judici oral i la possibilitat de presentar recursos. Aquest és el procés detallat:

Judici ràpid

Un judici ràpid d’alcoholèmia és un procediment judicial simplificat regulat a l’article 795 de la LECrim i següents en els que s’aplica als judicis ràpids que s’aplica als delictes contra la seguretat vial, com conduir sota els efectes de l’alcohol. Aquest tipus de judici permet resoldre el cas amb més rapidesa que un procés ordinari, generalment dins de les 48 hores posteriors a la detenció.

Com funciona el judici ràpid?

Els judicis ràpids estan regulats principalment per la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), concretament als articles 795 a 803. Aquesta llei estableix tot el procediment a seguir, des de la fase de detenció i posada a disposició judicial fins a la celebració del judici oral. Aquest procediment permet que la justícia sigui més eficient, evitant dilacions innecessàries i garantint una resposta més ràpida per a determinades infraccions penals.

Els judicis ràpids tenen les següents partuicularitats:

1. Aplicació immediata: Quan un conductor és detingut per superar els límits legals d’alcoholèmia, la policia sol redactar un atestat que s’envia al jutjat de guàrdia. Si el delicte és clar i no hi ha complicacions, el cas es tramita per la via del judici ràpid.
2. Requisits: Els judicis ràpids són possibles quan:
   • El delicte és flagrant (detectat directament per la policia).
   • No requereix investigacions complexes.
   • L’acusat és posat a disposició judicial de manera immediata.
3. Procediment: El procés s’inicia en el jutjat d’instrucció, on es poden prendre declaracions i, si l’acusat reconeix els fets, es pot arribar a un acord de conformitat amb la fiscalia. Això generalment comporta una reducció de la pena fins a un terç, d’acord amb l’article 801 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim).
4. Sentència ràpida: Si no hi ha defenses complexes ni proves a qüestionar, el jutge pot emetre sentència en poques hores o dies, accelerant el procés judicial.

En conclusió, el judici ràpid d’alcoholèmia permet resoldre de manera àgil els casos de conducció sota els efectes de l’alcohol, sovint amb una rebaixa de la pena si l’acusat col·labora i reconeix els fets.

Procediment del judici ràpid

1. Instrucció

El procés comença en el jutjat d’instrucció, on es recullen proves com el resultat de l’alcoholímetre, l’atestat policial i possibles testimonis. Durant aquesta fase, si el resultat del test d’alcoholèmia és qüestionable o s’han detectat circumstàncies que podrien alterar-lo, es pot sol·licitar una prova complementària, com una anàlisi de sang, per contrastar el resultat inicial i assegurar-ne la fiabilitat.

Si durant la instrucció es detecten irregularitats com errors en el procediment, manca de calibratge de l’equip utilitzat, o vulneracions de drets fonamentals (com la manca d’informació adequada sobre els drets de l’acusat), es pot sol·licitar l’arxiu del cas. Aquesta estratègia és especialment efectiva si les proves fonamentals no compleixen amb els requisits legals establerts, com els detallats a l’Orden ITC/3707/2006, que regula el control metrològic dels etilòmetres. Si s’aconsegueix demostrar qualsevol d’aquestes deficiències, es podria evitar que el cas continuï cap a la fase de judici oral.

La defensa en aquesta fase inicial poden ser fonamentals per aconseguir un resultat favorable, ja que qualsevol prova defectuosa pot portar a l’anul·lació de tot el procediment.

Si no hi ha conformitat ni arxiu es senyalarà data per judici i es donarà terrmini per a la defensa per presentar un escrit de defensa, on es detallaran els arguments legals, les proves que es volen aportar i els testimonis o perits que es preveu que declarin. Aquest document és clau per establir l’estratègia de defensa i plantejar possibles irregularitats en el procediment, com errors en l’alcoholímetre o en el seu calibratge.

2. Judici oral

El judici oral en un cas d’alcoholèmia es desenvolupa de manera formal seguint unes etapes establertes per la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), que inclou la presentació de proves i arguments per part de la fiscalia i la defensa, amb la participació del jutge. A continuació, et detallo les fases clau del procés:

1. Convocatòria del judici

El tribunal cita a les parts implicades: l’acusat, la seva defensa, la fiscalia i, si cal, testimonis o perits. En casos d’alcoholèmia, és habitual que la prova principal sigui el resultat del test d’alcoholèmia, però es poden presentar altres proves com informes mèdics o testimonis.

2. Presentació d’al·legacions

Tant la fiscalia com la defensa exposen els seus arguments inicials. La fiscalia presenta els fets pels quals acusa l’acusat, mentre que la defensa pot fer al·legacions inicials que poden incloure vulneracions de drets o qüestionaments sobre la validesa de les proves recollides durant la instrucció.

3. Pràctica de proves

Aquesta és la part principal del judici, on es practiquen totes les proves admesses en el procés. Les parts poden presentar:

• Testimonis: Declaracions de persones que van presenciar els fets.
• Perits: Experts, com tècnics en calibratge d’alcoholímetres, que poden qüestionar la fiabilitat dels resultats del test d’alcohol.
• Proves documentals: Com informes mèdics que demostrin que l’acusat patia una condició de salut que podria haver afectat el resultat de l’alcoholímetre.

4. Interrogatoris

Durant aquesta fase, les parts poden interrogar l’acusat i els testimonis per aclarir els fets o qüestionar-ne la credibilitat. També es poden interrogar els perits per aprofundir en les qüestions tècniques, com el calibratge de l’aparell utilitzat per mesurar la taxa d’alcohol.

5. Conclusions

Un cop practicades les proves, tant la fiscalia com la defensa fan les seves conclusions finals. La fiscalia demana la pena que considera adequada, mentre que la defensa pot sol·licitar l’absolució o la reducció de la pena, en funció de les proves presentades.

6. Sentència

Després del judici, el tribunal emet la sentència, que pot ser condemnatòria o absolutòria. En casos d’alcoholèmia, la sentència pot incloure penes com la multa, la retirada del permís de conduir, treballs en benefici de la comunitat o fins i tot una pena de presó, depenent de la gravetat del delicte.

El judici oral és una fase crucial perquè totes les parts puguin presentar les seves proves i arguments, i el tribunal pugui avaluar si l’acusat és culpable o no, basant-se en la legalitat i les proves aportades.

Després del judici, el tribunal emet una sentència que pot ser condemnatòria o absolutòria. En cas de ser condemnatòria, s’imposaran les penes previstes, com la multa, els treballs en benefici de la comunitat o la retirada del carnet de conduir.

7. Recurs

• Si la part condemnada considera que la sentència no ha estat justa, es pot presentar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial. Aquí es revisa la decisió del tribunal de primera instància. Si el recurs es desestima, la sentència esdevé ferma.
• En alguns casos excepcionals, es pot presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem si es considera que hi ha hagut errors en l’aplicació de la llei.

En cada fase del procés, la defensa pot fer valer drets com la presumpció d’innocència, el dret a proves pericials o la revisió de possibles irregularitats en el procediment.

8.- Com actuar en cas de ser acusat d’un delicte contra la seguretat viària

Quan un conductor és acusat d’un delicte contra la seguretat viària, és fonamental contactar immediatament amb un advocat penalista especialitzat en delictes de trànsit. Aquest professional oferirà un assessorament legal adequat i personalitzat per al cas. L’advocat de trànsit revisarà les proves presentades, com ara els resultats d’alcoholèmia o drogues, i avaluarà totes les possibles estratègies de defensa.

A més, un advocat expert en delictes contra la seguretat viària pot determinar si existeixen circumstàncies atenuants que podrien ajudar a reduir la sanció o fins i tot aconseguir una absolució. Alguns dels factors que poden influir són la manca d’antecedents penals, la col·laboració amb les autoritats o la insuficiència de proves.

En aquests casos, comptar amb un advocat especialitzat és clau per garantir els drets del conductor i obtenir el millor resultat possible, ja sigui mitjançant la reducció de la pena o la defensa davant el jutjat.

Preguntes Freqüents: Delicte d’Alcoholèmia

1. Què és el delicte d’alcoholèmia?
El delicte d’alcoholèmia es refereix a la conducció d’un vehicle sota els efectes de l’alcohol, superant els límits legals establerts de concentració d’alcohol en sang o aire espirat. Això representa un risc greu per a la seguretat viària, ja que l’alcohol redueix les capacitats del conductor.

2. Quins són els límits d’alcohol permesos pel Codi Penal?
Límits establerts pel Codi Penal (CP):
Concentració d’alcohol en aire espirat superior a 0,60 mg/l.
Concentració d’alcohol en sang superior a 1,2 g/l.

3. Límits d’Alcoholèmia no Permesos (Infraccions Administratives):

Els límits legals varien segons el tipus de conductor:

En casos de taxa d’alcohol en aire expirat de 0,26 mg/l a 0,50 mg/l, la sanció és de 500 € amb la retirada de 4 punts del carnet.

Si la taxa és més alta, fins a 0,60 mg/l, la multa s’eleva a 1000 € i es retiren 6 punts del carnet.

En aplicació del principi ne bis in idem del Codi Pemnal o hi ha sanció Administrativa o Penal.

4. Quines sancions s’imposen pel delicte d’alcoholèmia?
Les sancions poden incloure multes econòmiques, la pèrdua de punts del carnet de conduir, la suspensió temporal o definitiva del permís de conduir, i fins i tot penes de presó en els casos més greus o reincidents. També pot comportar la immobilització del vehicle i altres conseqüències penals.

5. Què passa si em nego a fer la prova d’alcoholèmia?
El delicte de desobediència a les proves d’alcoholèmia es refereix a la negativa del conductor a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia o drogues quan són sol·licitades per les autoritats segons l’article 383 del Codi Penal. Aquest acte està regulat pel Codi Penal espanyol, i es considera un delicte independent de la taxa d’alcoholèmia que pogués tenir el conductor.Negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia és considerat un delicte penal, independentment de la presència d’alcohol en l’organisme. Aquesta negativa pot comportar penes més greus, incloent multes elevades i penes de presó.

6. Què he de fer si em detenen per un delicte d’alcoholèmia?
En cas de ser detingut per aquest delicte, és fonamental col·laborar amb les autoritats i contactar amb un advocat especialitzat en dret penal o de trànsit. Un professional podrà assessorar-te sobre les possibles defenses i les conseqüències legals.

6. Com es pot evitar el delicte d’alcoholèmia?
La manera més efectiva d’evitar aquest delicte és no conduir si has consumit alcohol. És recomanable planificar alternatives com utilitzar transport públic, demanar un taxi o designar un conductor que no hagi begut.

Avís de descàrrec de responsabilitat legal

El contingut d’aquest article és de caràcter informatiu i no constitueix assessorament legal. Tot i que hem intentat garantir l’exactitud i l’actualització de la informació proporcionada, no podem garantir la seva aplicació en casos específics ni la seva adequació a circumstàncies particulars. Així mateix, les lleis i normatives poden variar i les circunstàncies, i poden canviar amb el temps.

Per obtenir assessorament legal personalitzat sobre qualsevol tema tractat en aquest article, es recomana que consultis un advocat qualificat o un assessor legal especialitzat en la matèria. Pots contactar amb nosaltres. L’ús de la informació d’aquest article és sota la teva pròpia responsabilitat, i l’autor o el propietari del blog no assumiran cap responsabilitat derivada de l’ús indegut o incorrecte d’aquesta informació o de les possible incorreccions de la mateixa..

Fonts Citades

• BOE – Orden ICT/155/2020, de 7 de febrero: BOE
• Codi Penal espanyol: Codi Penal
• LECrim (Llei d’enjudiciament criminal): LECrim
• Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre (Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària): Reial decret legislatiu 6/2015
• “3 casos en els que pots donar positiu en un control d’alcoholèmia sense haver begut alcohol”: Diario de Navarra
• “Una curiosa malaltia et pot lliurar de bufar en els controls d’alcoholèmia”: El Debate
• “La normativa i sancions per alcoholemia”: El Mundo