Confirmació de la condemna de presó per trencament de mesura cautelar
El Tribunal Suprem ha fixat una doctrina important en relació amb el compliment de les ordres d’allunyament. En una sentència recent, la Sala Penal ha determinat que en cas de trobada casual entre una persona amb ordre d’allunyament i la seva víctima, és el condemnat qui ha d’abandonar el lloc, ja que és ell qui té la llibertat deambulatòria limitada i no la víctima.
Aquesta decisió es va prendre en el marc d’un recurs presentat per un home que va ser condemnat a 6 mesos de presó per trencar la mesura cautelar que li prohibia apropar-se a la seva exparella, segons una resolució de l’Audiència Provincial d’Oviedo.
El criteri del Tribunal Suprem sobre l’allunyament
En la seva sentència el Tribunal assenyala que quan es produeix una trobada casual, és responsabilitat de la persona subjecta a la mesura d’allunyament resoldre la situació i apartar-se immediatament. El tribunal argumenta que és la persona condemnada qui té limitada la seva llibertat deambulatòria, per la qual cosa és la seva obligació evitar qualsevol tipus de proximitat, ja sigui activa o per omissió.
Restriccions a la llibertat deambulatòria del condemnat
La sentència subratlla que la víctima no té cap restricció sobre els seus drets, la qual cosa significa que no està obligada a modificar la seva conducta o a desplaçar-se per evitar el condemnat. Per tant, quan es produeix una coincidència casual, la obligació recau sobre l’agressor, que ha de retirar-se del lloc per complir amb la sentència d’allunyament.
Els fets provats del cas
El tribunal va aplicar aquesta doctrina en el cas d’un home que va ser condemnat per incomplir una ordre d’allunyament dictada durant el procés de Diligències Prèvies per un delicte de violència de gènere. L’ordre li prohibia apropar-se a menys de 200 metres de la seva exparella, del seu domicili, lloc de treball o qualsevol altre lloc que freqüentés.
Segons els fets provats, l’home va coincidir amb la seva exparella en un pub de Gijón el 23 de juny de 2019. Tot i tenir coneixement de la prohibició, no va abandonar el local, fet que va constituir un trencament de la mesura cautelar.
Rebuig del recurs presentat pel condemnat
El condemnat va argumentar en el seu recurs de cassació que no havia trencat la mesura cautelar, ja que no es va apropar físicament a la víctima i es va limitar a quedar-se al local. Tanmateix, el Tribunal Suprem va rebutjar aquesta argumentació, assenyalant que la prohibició incloïa qualsevol lloc on es trobés la víctima.
Protecció de la víctima com a prioritat
El Tribunal va aclarir que la finalitat de la mesura d’allunyament és assegurar la concordança social i evitar futurs conflictes que puguin sorgir per la coincidència física entre la víctima i el seu agressor. La mesura imposa restriccions a la llibertat de circulació del condemnat, qui ha de complir estrictament amb el contingut de la sentència.
Conclusió: La responsabilitat del compliment de la mesura d’allunyament
En conclusió, el Tribunal Suprem ha reforçat la doctrina que la responsabilitat d’evitar el contacte entre el condemnat i la víctima recau únicament en la persona subjecta a l’ordre d’allunyament. Aquesta sentència subratlla la importància de protegir les víctimes de violència de gènere i assegura que les mesures cautelars es compleixin de manera efectiva.
Font:
Comunicació Poder Judicial. El Tribunal Suprem fixa que qui té en vigor una ordre d’allunyament ha d’apartar-se de la seva víctima en cas de trobar-se casualment amb ella