En el context econòmic actual, és evident que els costos associats al manteniment d’un fill han augmentat considerablement, fet que ha generat debats sobre si el mínim vital establert per cobrir aquestes necessitats és suficient. En aquest article, analitzarem la recent sentència SAP B 6740/2023, emesa per l’Audiència Provincial de Barcelona, que tracta la insuficiència del mínim vital fixat en 100 o 150 euros mensuals per cobrir les necessitats bàsiques d’un fill. A més, explorarem com aquesta decisió judicial suggereix una actualització d’acord amb el salari mínim interprofessional (SMI) actual.
El 2023, el mínim vital per al manteniment d’un fill no pot seguir establert en 100 o 150 € mensuals, ja que amb aquesta quantitat ni tan sols es cobreix l’alimentació, i hi ha altres necessitats bàsiques (habitatge i subministraments, vestit i calçat, material bàsic d’estudi i formació, higiene i salut) dels fills que han de ser cobertes pels progenitors, tal com estableix l’art. 237.1 CCCat. Per tant, tenint en compte que actualment el salari mínim interprofessional (SMI) supera els 1000 €, el mínim vital per al manteniment d’un fill, segons el parer d’aquest Tribunal, s’ha de fixar en 200 euros mensuals.
Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona
Recurs d’apel·lació 1154/2022 -B2
Matèria: Procés especial contenciós de guarda i custòdia de fills comuns
Roj: SAP B 6740/2023 – ECLI:ES:APB:2023:6740
Què és el mínim vital per al manteniment d’un fill?
El mínim vital és la quantitat econòmica que es considera necessària per cobrir les necessitats bàsiques d’un menor, garantint així el seu benestar. Aquest concepte està vinculat a l’obligació dels pares de proporcionar aliments, d’acord amb l’article 237.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), que estableix que els progenitors han de cobrir totes les necessitats dels seus fills, tant materials com immaterials.
Tanmateix, l’import tradicionalment assignat com a mínim vital —que ha oscil·lat entre els 100 i 150 euros— no sembla adequar-se a la realitat econòmica actual, on els costos de vida han augmentat, i moltes famílies consideren que aquesta quantitat és insuficient per garantir el desenvolupament adequat del menor.
Necessitats bàsiques dels fills
El mínim vital no hauria de cobrir només l’alimentació, sinó també:
- Habitatge i subministraments: Lloguer o hipoteca, així com els costos dels serveis bàsics com ara electricitat, aigua i gas.
- Vestit i calçat: El creixement dels infants exigeix compres periòdiques de roba i calçat.
- Material d’estudi i formació: Llibres, quaderns, bolígrafs, dispositius electrònics i altres materials educatius.
- Higiene i salut: Productes d’higiene personal, així com despeses mèdiques que no estiguin cobertes per la seguretat social o l’assegurança mèdica.
Aquests elements bàsics posen de manifest que, actualment, el cost de criar un fill no es pot limitar a una quantitat tan baixa com 100 o 150 euros.
La sentència SAP B 6740/2023 i el seu impacte
La Sentència SAP B 6740/2023, emesa per l’Audiència Provincial de Barcelona, representa un punt d’inflexió en la revisió del mínim vital per al manteniment d’un fill. En aquesta resolució, el tribunal subratlla que la xifra de 100 o 150 euros mensuals és clarament insuficient per cobrir les necessitats bàsiques d’un menor.
El tribunal argumenta que, donat que el salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya supera actualment els 1.000 euros, el mínim vital ha d’ajustar-se a aquesta realitat econòmica. Segons el criteri del tribunal, el mínim vital per al manteniment d’un fill s’ha de fixar en un mínim de 200 euros mensuals.
Aquesta decisió judicial marca un canvi significatiu en la manera de calcular les necessitats econòmiques per a la cura d’un menor, reconeixent l’increment dels costos de vida i la importància d’adequar les prestacions a la realitat actual.
Fonamentació de la sentència
La sentència SAP B 6740/2023 es basa principalment en l’article 237.1 del Codi Civil de Catalunya, que estableix l’obligació dels progenitors d’assegurar el benestar dels seus fills mitjançant la cobertura de totes les seves necessitats. El tribunal argumenta que la quantitat fixada anteriorment (100 o 150 euros) no permetia complir amb aquest mandat legal en les condicions econòmiques actuals.
Segons l’article 237.1 del Codi Civil de Catalunya, es consideren aliments “tot allò indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica” de la persona alimentada. Això inclou també les despeses per a la formació si es tracta d’un menor i per a la continuació de la formació un cop assolida la majoria d’edat, sempre que aquesta no hagi finalitzat per causes no imputables al fill. A més, inclou les despeses funeràries, si no estan cobertes per altres mitjans.
S’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.
Article 237.1 del Codi Civil de Catalunya,
El tribunal, en aquesta sentència, sosté que la quantitat fixada anteriorment no és suficient per cobrir aquestes necessitats, especialment tenint en compte l’augment del cost de la vida i que el salari mínim interprofessional ha superat els 1.000 euros. Per tant, la sentència ajusta el mínim vital a 200 euros mensuals, garantint així que es compleixin les obligacions establertes per l’article 237.1.
Implicacions econòmiques i socials de la sentència
La sentència SAP B 6740/2023 no només té conseqüències immediates per al cas específic tractat, sinó que també crea un precedent que podria influir en futures decisions judicials i en l’evolució de la normativa sobre les pensions alimentàries.
- Adaptació a la inflació: L’augment de la inflació i el cost de vida fan necessari actualitzar els imports destinats al mínim vital dels fills. Aquesta sentència pot ser el primer pas cap a un reajustament més ampli en la legislació, adaptant els imports a les condicions econòmiques reals, especialment en un context on el salari mínim interprofessional (SMI) ha augmentat significativament.
- Impacte en les pensions alimentàries: La sentència podria provocar revisions en les pensions alimentàries calculades en base a aquest mínim vital. Això obligaria a ajustar les contribucions dels progenitors no custodis per tal que siguin més concordants amb les necessitats reals dels fills, tenint en compte el seu desenvolupament i les seves despeses bàsiques.
- Benestar infantil: Garantir una quantitat adequada per al manteniment dels menors és fonamental per assegurar el seu benestar físic, emocional i acadèmic. Aquesta mesura contribuirà a que més infants tinguin accés a recursos bàsics de qualitat, com ara alimentació, educació, salut i habitatge, aspectes essencials per al seu desenvolupament integral.
Aquestes implicacions poden tenir un impacte significatiu en l’àmbit legal, social i econòmic, millorant la protecció dels drets dels menors en situacions de custòdia i contribuint a l’equitat en les contribucions econòmiques dels progenitors.
El paper del salari mínim interprofessional (SMI)
El Salari Mínim Interprofessional (SMI) és un element clau en la sentència SAP B 6740/2023. Al llarg dels anys, l’SMI ha anat augmentant per ajustar-se a les necessitats econòmiques de la societat espanyola, superant actualment els 1.000 euros mensuals. El fet que el tribunal hagi decidit vincular el mínim vital per al sosteniment d’un fill amb l’SMI reflecteix la necessitat que les obligacions econòmiques dels progenitors evolucionin de manera coherent amb els increments salarials i el cost de la vida.
La sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona estableix que un mínim vital de 200 euros mensuals és més adequat en funció de la realitat econòmica actual i el nivell salarial vigent. Aquest enfocament respon a la idea que les responsabilitats financeres dels progenitors han de ser proporcionalment ajustades per garantir que els fills puguin accedir als recursos necessaris per al seu desenvolupament
Com afecta aquesta sentència a les famílies?
Aquesta sentència té un impacte directe en les famílies que depenen de la pensió alimentària per al sosteniment dels seus fills. En situacions de separació o divorci, on un dels progenitors és responsable de proporcionar una pensió, la decisió de la sentència SAP B 6740/2023 pot suposar un augment en la quantitat que es pot reclamar, seguint aquest nou criteri.
- Augment dels costos per als progenitors no custodis: Tot i que aquest canvi pot representar un desafiament financer per a alguns progenitors no custodis, l’objectiu de la mesura és garantir que el menor rebi els recursos necessaris per al seu desenvolupament adequat.
- Millora en la qualitat de vida del menor: Els fills poden veure una millora en la seva qualitat de vida, ja que disposaran de més recursos econòmics per cobrir totes les seves necessitats bàsiques, com ara alimentació, educació, vestit i salut.
Criteris per fixar la pensió d’aliments
En fixar una pensió d’aliments, els tribunals tenen en compte diversos factors:
- Capacitat econòmica actual i passada dels progenitors.
- El potencial per generar ingressos en el futur. Tot i que un progenitor pugui trobar-se temporalment sense feina, si té la capacitat per treballar, això pot indicar que pot obtenir ingressos per contribuir al manteniment del fill.
- Per sol·licitar una reducció de la pensió d’aliments, no n’hi ha prou amb al·legar un canvi econòmic. El procediment adequat és una modificació de mesures judicial, que ajusti la pensió segons les noves circumstàncies econòmiques o personals.
Conclusió: El mínim vital ha d’adaptar-se a la realitat econòmica
La sentència SAP B 6740/2023 és un pas important cap a l’adequació del mínim vital a la realitat econòmica que viuen moltes famílies actualment. Fixar els 200 euros mensuals com a nou criteri és una decisió més raonable per cobrir les necessitats bàsiques d’un fill, tenint en compte l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) i els creixents costos associats a la criança.
És fonamental que jutges i legisladors continuïn revisant aquests imports per assegurar que els menors i progenitors custodis rebin el suport adequat, com estableix l’article 237.1 del Codi Civil de Catalunya. Així es garantirà el benestar dels infants i el compliment dels drets i obligacions que tenen tant els progenitors com la societat envers els fills.
Referències jurídiques:
- Sentència: Roj: SAP B 6740/2023 – ECLI:ES:APB:2023:6740
- Id Cendoj: 08019370122023100321
- Òrgan: Audiència Provincial de Barcelona
- Nº de Recurs: 1154/2022
- Nº de Resolució: 425/2023
